RAMON LLULL

La persona que dóna nom al nostre col·legi, és el personatge mallorquí més universal que ha existit fins al dia d'avui. És considerat la figura més gran de la nostra literatura, de la nostra mística i de la nostra filosofia.

Ramon Llull era fill d'una família noble de Catalunya que va venir a Mallorca després de la conquesta de l'illa per part del rei Jaume I al 1229-1230.

Va néixer a Mallorca l'any 1232 i l'any 1257 es va casar amb Blanca Picany, amb la qual va tenir dos fills: Domingo i Magdalena.

Va ser senescal (majordom) del Príncep Jaume, fill del rei Jaume I el Conqueridor, que més tard seria Jaume II de Mallorca. Durant aquest temps va portar una vida cortesana i galant i es dedicava a escriure poesies de temes amorosos.

L'any 1263 es va produir un canvi radical en la seva vida, comparable al de Sant Pau, Sant Agustí o Sant Francesc.

Va aprendre àrab, va estudiar teologia a Santa Maria de la Real, va realitzar meditacions a Randa, va fundar el monestir i col·legi Miramar, va fer moltes peregrinacions i viatges: Compostel·la, Barcelona, ​​Montpeller, Perpinyà, París, Roma, Gènova, Tuníssia, Nàpols, Xipre, Amèrica, Bugia, Pisa, Sicília, Terra Santa, ...

Hi ha una tradició que suposa que Ramon Llull va ser lapidat pels musulmans i que un vaixell genovès el va recollir i va portar de tornada a Mallorca. Quan arribava a l'illa, Ramon Llull va morir amb la imatge de l'illa de Mallorca en els seus ulls.

Les seves pertinences i restes es troben en el convent de Sant Francesc a Palma.

El resultat literari d'aquesta intensa vida són les 243 obres. Entre elles cal destacar "Arbre Escientiae" (Arbre de la Ciència), "Lògica Nova", "Ars Magna", "Llibre de Contemplació", "Llibre d'Evast e Blanquerna", "Llibre de les Meravelles", "Llibre de les Bèsties "," Llibre d'amic i amat ", i un llarg etcètera.

Aquestes obres van ser escrites en llatí, àrab i / o en català.