|
El Col·legi Ramon Llull és un centre educatiu que pertany a la Congregació Agustines Germanes de l'Empar, de tipus privat-concertat, fundat al poble d'Andratx l'any 1880. Per tant es tracta d'un col·legi amb una llarga tradició pedagògica que ha format a diverses generacions de residents a Andratx.
Com a escola catòlica, respecta tots els credos, educa els seus alumnes per a que acceptin les idees i actituds dels altres, sempre que aquestes siguin honestes i sinceres.
Precisament, un dels punts on es dediquen més esforços és en la formació de valors.
El claustre de professors està compost per personal qualificat professionalment i dotat d'aquelles qualitats indispensables per dur a terme els objectius específics del nostre centre.
El nostre fundador: Don Sebastià Gili Vives
Sebastià va néixer el 1811 a Sa Carbona (Artà), tercer fill dels agricultors Miquel Gili i Lliteres i d’Antònia Vives i Artigues.
Educat cristianament, el 1826 comença a estudiar a la Universitat Lul·liana de Mallorca. Obté beca per estudiar al seminari i comença el 1830, any que mor el seu pare. El 4 d'abril de 1835 va ser ordenat sacerdot, va ser enviat a la parròquia de Sant Jaume de Palma de Mallorca, on arriba el 2 de juliol de 1835.
Des de 1844 fins 1866 va ser administrador, prior i director de l'Hospici i Inclusa de Palma, on hi havia 250 expòsits; també va dirigir l'Hospital General i la Casa de Misericòrdia. El 1858 es fa agustinià i treballa per fundar una congregació religiosa: el 4 de desembre edita els estatuts de les Germanes de l'Empar Terciàries de Sant Agustí, que es dedicarien a la caritat i l'atenció a malalts i necessitats, en hospicis i incluses. El 6 de febrer de 1859, quatre germanes comencen la vida de la comunitat.
La congregació rep el 1860 l'antic convent de ses Mongetes, monges agustines de l'actual plaça de Josep Maria Cuadrado), i s'encarreguen de l'atenció a l'hospital de Palma, a més d'atendre malalts a domicili. El 1863 s'encarregaren també de la Casa de la Misericòrdia. El 8 d'abril de 1864, el bisbe de Mallorca nomenà Gili superior de la congregació, que anava creixent. En 1865 començaren a dirigir una escola, entrant també en el camp educatiu.
El Vicari Capitular i la Junta Municipal de Beneficència d'Eivissa sol·licitar, el 1867, els serveis de les germanes agustines a l'hospital d'Eivissa. Concedit el permís, Sebastià Gili es va traslladar amb quatre germanes i va constituir una comunitat a Eivissa, el 2 de setembre de 1868. El 1875 inaugurà el Col·legi de la Verge de la Consolació.
El 30 de juliol de 1883, Gili va ser nomenat canonge de la Seu de Palma, càrrec que compaginà amb el de superior de la congregació fins que el 1893, a causa de la seva edat, presentà la renúncia com a superior, sent succeït pel sacerdot Francisco Arrom . Retirat a Artà, va morir l'11 de setembre de 1894.
|